Skandhas, en sànscrit, significa “munts”, “agregats”.

S’anomena així als cinc integrants de la persona: la forma, les sensacions, les percepcions, les formacions mentals i la consciència.

La seva acció conjunta genera el sentiment de “jo” i la il·lusió d’estar separats de tot el que aparentment ens envolta. Aquesta il·lusió és l’arrel de tot conflicte i l’autèntic impediment per a una vida plena.

Meditació

Cada “munt” se sent “quelcom més” que un determinat nombre de pedres apilades en un fràgil equilibri. Un “sentiment d’identitat” reforçat quan “es veu diferent” dels altres “munts” que l’envolten.

Però més enllà de les infinites combinacions de formes i colors, no deixen de ser pedres apilades. Pedres que tampoc tenen identitat pròpia, ja que no són més que un “munt” de molècules “apilades” en un fràgil equilibri; molècules que no són més que un “munt” d’àtoms “apilats” en un fràgil equilibri; àtoms que no són més que un “munt” de partícules “apilades” en un fràgil equilibri; partícules que ara hi són, ara no hi són, per l’equivalència entre la matèria i l’energia; una energia que no és més que vibracions del buit…

Així doncs, on es fonamenta la identitat del “munt” de pedres?

Mentre s’identifica aferrissadament amb aquesta identitat il·lusòria, el “munt” creu que ha “nascut”; creu que està separat de tot el que l’envolta, que li és aliè i per tant una amenaça; te por perquè creu que “morirà” així que canviï el seu fràgil equilibri…

I tu, amb què t’identifiques?