Realització està Realitzada.
Advaitananda Vyasa Goe
Per què llavors pensem realitzar-la?
La lluna és petitona,
més, molt més petita que el sol.
No obstant això,
quan a vegades es col·loca davant d’ell,
per llei de projecció, el tapa
i sobrevé l’eclipsi.
La nit s’imposa, la foscor regna
i el sol sembla no existir.
Semblantment quan anteposem el nostre ego,
la naturalesa autèntica sembla no existir,
o estar llunyana, inassolible.
Vivim gairebé sempre en un continu eclipsi
en les nostres vides.
Em direu en l’exemple:
Les marxes en el cel
es produeixen pel seu propi mecanisme;
no depenen les circumstàncies
dels propis astres o planetes.
Depèn llavors, en l’humà,
la realització del propi esforç?
o sobrevé per mecanisme extern?
Si harmonitzem el nostre ritme
amb la naturalesa còsmica,
el fluir, en ritme, serà sentit com a propi,
perquè ho serà autènticament
i les circumstàncies seran pròpies,
i ocorreran a les nostres pròpies circumstàncies.
Destellos
