Com a mosques en un vagó de tren,
sabem on volem anar però no cap a on anem.1
Ma vida a VIDA.
Què les fa diferents?
Jo, el «ma»…
Puc dir «ma VIDA»? No, certament.
Puc dir «ma vida»? Sí, puc.
Però, no és la infinitat de vides
cap altra cosa que VIDA en moviment?
No puc deixar de viure ma vida, és clar.
No per mi, sinó per VIDA.
Però sí que està a les meves mans «el com».
Visc ma vida o visc VIDA?
O millor dit,
sóc jo o sóc VIDA?
Sóc VIDA.
I encara sobra el «sóc»…
1 Imatge emprada freqüentment per Advaitananda V.G. per exemplificar la relació entre relatiu i absolut, o per relativitzar conceptes com el destí i la llibertat individual.
