Contempla l’immens oceà de VIDA.

La quietud de les aigües abismals
es confon amb el permanent moviment
de corrents silencioses.

Ones gegants escupen constantment
infinitat de gotes que volen sobre les aigües.

Per uns instants,
semblen oblidar la seva naturalesa;
semblen sentir-se diferents les unes de les altres;
semblen sofrir per allargar uns segons el seu efímer viatge;
semblen témer el moment del retorn;
semblen plorar a les que ja han desaparegut.

Quan la gota va deixar de ser oceà?

Ones gegants escupen constantment
infinitat de gotes que volen sobre les aigües,
mentre corrents silencioses,
en moviment permanent,
es confonen amb la quietud de les aigües abismals.

Contempla l’immens oceà de VIDA.