Recordareu que l’altre dia us vaig parlar
de l’entrega com a condició radical
per ser autènticament vivent.
Per estar assentat a VIA
encara que VIA sigui Tot.

Avui arrodoniré la manifestació.
Abandoneu sempre!
Abandoneu-ho tot, sense deixar-hi res, però.
D’aquesta manera no distingireu
entre fenòmens i buit.
Buit es farà manifest per la condició
precisa del Fenomen d’idèntica naturalesa.

La Cosa i el Seu Reflex, són potser un duet?
Quantes persones hi ha quan et mires al mirall?
És difícil tot això?

Només heu de ser naturals,
així VIDA ho fa tot.

Deixeu-la fluir,
no imposeu els vostres compartiments,
feu-los servir amb saviesa
incorporant-los al propi fluir.

No considereu un costat ni l’altre com a oposats.
Vivint-los, deixeu de considerar-los.
No busqueu allò que ja teniu trobat.
Mantingueu la serenitat entre l’aparença
persistent de les impermanències.

No és el mateix abandonament que entregar-se.
“Correcte” no pot ser utilitzat mai,
ni en cap cas.

Advaitananda Vyasa Goe