Abans que la globalització acabi imposant una visió economicista, uniforme, a tot el planeta, és bo recordar i destacar les diferents mentalitats que, a grans trets, han caracteritzat les cultures d’allò que anomenem Orient i Occident.
El pensament, la mirada, l’actitud en viure no han estat les mateixes en ambdós hemisferis.
D.T. Suzuki ho va assenyalar magistralment, en comparar els poemes de Basho i Tennyson, on cadascun expressava la seva reacció en descobrir una flor: mentre el japonès només la contemplava admirat, l’anglès l’arrancava i esmicolava per entendre el secret de la vida (‘East and West’, 1957).
Mentre un contempla i viu el silenci, l’altre analitza i viu les explicacions.
Un mira la totalitat, l’altre mira les infinites parts.
Allà on Orient veurà un bosc harmoniós, Occident registrarà quants arbres hi ha de cada espècie.
Mentre un s’enfoca a la Unitat i l’harmonia, l’altre ho fa a la Multiplicitat i la descripció.
Un se sent integrat amb el tot. L’altre vol dominar el seu l’entorn.
Dues mirades certament diferents. Cadascuna amb les seves llums i ombres.
L’equilibri dels hemisferis
Diu la neurologia que cada hemisferi cerebral està especialitzat en funcions diferents: l’esquerre més racional, intel·lectiu i conceptual; el dret més emocional, intuïtiu i creatiu. Pot haver-hi una certa preponderància entre ells, segons cadascú. Però per mantenir l’equilibri i la salut mental, no podem fer-ne un ús exclusiu d’un d’ells. Cal una acció coordinada i harmònica entre ambdós.
D’igual manera, Orient i Occident, diguem-ne els dos hemisferis de la Humanitat –no necessàriament geogràfics–, són dues mirades diferents que l’ésser humà, per mantenir l’equilibri i la salut –és a dir, per viure en plenitud–, ha de saber-les integrar en si mateix: una mira la Unitat i l’altra la Multiplicitat. En uns moments prevaldrà una, en d’altres, l’altra. Però, de natural, actuen coordinadament, harmoniosament. De fet, no són dues, com s’anirà descobrint. És quan ens obstinem a mirar només d’una sola manera, quan apareixen els maldecaps.
No es tracta doncs de canviar la nostra cultura per una altra de més exòtica. Ni d’utilitzar altres llenguatges per simple erudició o pedanteria. Es tracta de no limitar-nos a una cultura només pel fet d’haver nascut en un lloc o altre.
Totes les cultures són patrimoni de la Humanitat i, per tant, ens són pròpies a cadascú. Sentim-nos lliures per escoltar què assenyalen, descobrir la saviesa que tenen en comú i incorporar al nostre ser allò que ens resulti més encertat, suggerent o, senzillament, amb el que hi trobem més afinitat.
Orient i Occident.
Unitat i Multiplicitat.
Que els arbres no t’impedeixin veure el bosc.
Que el bosc no t’impedeixi veure els arbres.
Allò que no es pot dir fonamenta el que es diu. En l’admiració està la mirada i la mirada mística només en l’admiració viu.
Com deia Wang Pi: “si un s’ha d’esforçar fracassa”