Sovint ens aclapara el conflicte entre el cor i la ment, entre les emocions i la raó, entre allò que volem i allò que pensem que hem de fer.

A Occident hem viscut molt marcadament aquesta dicotomia. L’hem patit durant segles i és tot just des de fa poques dècades, que els avenços en psicologia i neurociència venen a corroborar el que altres cultures mil·lenàries ja assenyalaven.

Cal resoldre la dualitat entre cor i ment per poder veure més enllà.

El menysteniment de les emocions

El domini de la raó sobre les emocions ha caracteritzat, durant segles, la mirada, el pensament i la moral d’Occident. Ja els antics grecs, com Plató i Aristòtil, consideraven que l’home virtuós era aquell que sotmetia les emocions al control de la raó.

Aquesta actitud de menysteniment i desconfiança cap a les emocions, va ser assumida i potenciada per les religions monoteistes —el cristianisme, principalment— que fomentaren una moral de sacrifici i autocontrol, on la voluntat i la raó havien de dominar les “baixes passions” de l’humà que l’arrossegaven cap al pecat.

La jerarquia de la raó arribà a la màxima expressió amb la Il·lustració, fins al punt que Descartes expressà la seva famosa frase “Penso, per tant, existeixo”, atribuint a la raó el fonament de l’existència i la veritat.

No ha estat fins ben entrat el segle XX, quan diferents corrents de la psicologia moderna —com la humanista o la transpersonal, per exemple— han posat el focus en corregir aquest menyspreu cap a les emocions. Ha calgut esperar a les acaballes del segle passat, per proposar el concepte d’”intel·ligència emocional”, en un intent de corregir el desequilibri que ens ha condicionat tant de temps.

Orient, una altra mirada

Els avenços de la neurociència en l’estudi dels processos psicosomàtics, és a dir, la interrelació entre pensaments, emocions i cos, venen a confirmar la mirada més integradora i harmònica de les cultures orientals.

En el món indi, tot i distingir els diferents kosha (cossos) que ens integren, s’ha assenyalat que kama (les sensacions, emocions i passions) i manas (la ment concreta, els pensaments i la raó) van de bracet i actuen com a un sol cos kama-manas a l’hora de prendre decisions, fins i tot les més trivials.

La cultura xinesa ha anat més enllà. A més d’assenyalar els Tres Tresors (Sanbao), és a dir, les tres energies que ens conformen com a humans —jing, la més orgànica que constitueix el cos; txi, l’alè que ens vitalitza; i shen, la més subtil que genera la ment—, també detalla amb precisió la interacció energètica entre cadascuna de les emocions amb òrgans i vísceres físiques concretes. De tal manera que l’equilibri energètic entre la ment, les emocions i el cos resulta determinant per a la salut, el benestar i l’harmonia de viure.

Quan el Buddhadharma (Budisme) posa el focus en eliminar el desig (trisna) per alliberar-nos del sofriment, no s’està referint només a les passions o emocions, sinó als desitjos i aferraments a la il·lusió egoica de tenir existència pròpia, diferenciada de VIDA. Uns aferraments alimentats per l’actuació conjunta dels skandhas, els agregats físics, emocionals, mentals i de consciència que constitueixen puggala (la persona). Uns agregats que han de ser abordats alhora i per igual per assolir l’harmonia i la plenitud.

Un sol Cor

Resulta, doncs, prou evident que el protagonisme excessiu de la raó i el menysteniment i control de les emocions ha estat més aviat font de conflictes. Òbviament, no es tracta ara d’anar a l’extrem oposat i fer prevaler les emocions com a guia, sinó de trobar l’equilibri i l’harmonia entre raó, emocions i també el cos, sovint el gran oblidat.

Igual que VIDA, a la proporció que ens correspon com a individualitats, som una unitat i operem com un tot, holísticament. No podem viure’ns fragmentats, dissociats en parts que vagin cadascuna a la seva. Cal adonar-nos-en i mirar-nos sincerament —des de la calma, sense jutjar-nos ni rebutjar res— per tal d’anar identificant les diferents energies que ens integren, des del mateix cos físic a la consciència, passant per les sensacions, emocions, pensaments, creences i construccions mentals. Sentir-les i ser conscients del seu funcionament, de com s’activen, com es tranquil·litzen, com s’interrelacionen unes i altres, com determinen la nostra acció i estat d’ànim. Així anirem descobrint la funció lògica de cadascuna i com, amb naturalitat i sense forçaments, podem deixar de ser esclaus dels automatismes egoics i aconseguir anar més enllà d’un cert benestar personal.

L’harmonia entre raó i emocions és un dels requisits ineludibles si volem escoltar la veu del Cor on rau la nostra autèntica naturalesa. El Cor simbòlic que han assenyalat tots aquells, d’aquí i d’allà, que s’hi han dedicat a una introspecció profunda i sincera. El Cor on nien l’Amor i la Saviesa inherents a la Naturalesa No Dual de VIDA. El Cor que batega com a únic Cor de VIDA.