Són dits o una mà? Depèn com es miri.

Cada dit té l’opció d’identificar-se a si mateix com a dit o com a mà.

Si s’identifica com a dit, es veurà envoltat d’altres dits, altres individus diferenciats i aliens a ell mateix. Li semblarà que cadascun va a la seva. Fins i tot ―estirant el símil―, s’activarà immediatament el sentiment de competència, d’amenaça. Actuarà en funció d’un propòsit «personal».

Si s’identifica a si mateix com a mà, veurà altres «formes de mà» que, com ell, fan la funció de «dit».

Percebrà la interacció de la multiplicitat de formes i l’harmonia de la resultant unitària.

S’adonarà de la gran paradoxa de l’acció: no és ell qui actua, sinó la mà; però alhora, la seva acció determina què fa la mà.

D’igual manera, tots tenim l’opció d’identificar-nos com a «jo» o com a VIDA. Depèn com ens identifiquem, viurem en conflicte o en harmonia.

Som els dits de VIDA.