Començo l’ascens.
La boira és tan espessa
que em priva de veure el cim
i amb prou feines el camí.

M’assalten els dubtes i els temors,
però amb tot el respecte a la muntanya,
una confiança interna
m’empeny a continuar.

De sobte,
la boira queda als peus
i el sol brilla en un cel clar.

Des del cim,
contemplo bocabadat la meravella:
l’harmoniosa simultaneïtat
de sol i boira.

Arriba el moment de baixar.
No puc romandre per sempre al cim.
Em capbusso de nou a la boira.

Vigilo on poso els peus.
Però ja no hi ha temor.
La Presència del sol m’acompanya.