Quan anem a beure a la font,
cadascú porta el seu got, bol, copa o gerra.
L’aigua –paradigma de l’adaptabilitat–,
adopta la forma de cada recipient;
però és la mateixa aigua i
de la mateixa font.
Ningú podrà dir que en el seu atuell
l’aigua sigui més bona.
És la mateixa aigua i
de la mateixa font.
D’igual manera,
els temps i les cultures
han donat formes diferents
a les respectives tradicions religioses.
Però beuen de la mateixa font.
Són formes d’una sola Tradició.
Ningú pot dir, en realitat, que la seva forma
és la més autèntica o superior.
Millor no preocupar-se amb les diferències i,
senzillament, beure per apaivagar la set.
Encara millor,
adonem-nos que no calen recipients.
Sempre podem recollir l’aigua
amb les pròpies mans,
o amorrar-nos al doll, tal com raja.
Una Tradició.
Una font.
Ja saps on trobar-la?
Exacte!
Al teu Cor, l’Únic Cor.
El Cor de VIDA.




Un místic es aquell que ja no pot creure en res simbolitzable.
I és per això que veure la manera de beure, no treu mai la set.