Advaitananda V.G. va ser sempre molt discret sobre els detalls de la seva vida. Eludia tot protagonisme personal, insistint constantment que no importava el dit senyalitzador, sinó Allò que aquest assenyalava. Finalment, va convenir que es publiqués tan sols una imatge i algunes pinzellades de la seva biografia. No per a enaltir la seva figura, sinó per a deixar mostra de que la realització de Presència No Dual de VIDA està a l’abast de tot ésser humà i que no és fruit d’una creença o doctrina, sinó de la experiència directa, real, viscuda, de SER.

Nasqué l’any 1931, en el barri del Poble Sec de Barcelona, en el si d’una bondadosa família. Sempre va considerar els seus avis i pares –junts amb el seu amic de joventut– com als seus autèntics i més preuats gurus.

La seva infantesa va transcórrer durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra subsegüent, per la qual cosa la seva escolarització va ser en col·legis religiosos, tant a Barcelona com a Tortosa, on als 9 anys es va traslladar amb la família a casa dels seus avis.

En aquesta edat primerenca, constata com la seva innata i tendra vivència de la naturalesa inefable de VIDA no troba sintonia amb les explicacions dogmàtiques que li oferien el seus mentors. És en els canyars del riu Ebre, entre jocs i llargues passejades en solitari, on aquell nen contempla, es pregunta, indaga en si mateix sense parar i, finalment, viu en si la Unitat de VIDA.

Amb 16 anys, la família retorna a Barcelona i Advaitananda V.G. ingressa a la Universitat. Allà pot accedir a noves fonts d’informació que li facilitaren la possibilitat de contrastar la seva experiència directa amb les diferents formes de Tradició, els múltiples corrents de pensament i les diverses vies de realització. Tant d’Orient com d’Occident. La indagació permanent l’acompanyarà tota la seva vida, doncs encara que sempre es va guiar pel seu sentir intern, estigué obert a incorporar noves idees i fórmules que sintonitzessin amb la seva experiència directa. Una certa afinitat innata amb el caràcter indi, el va portar a iniciar-se en la pràctica del ioga i la meditació de forma quasi auto didàctica, doncs en aquella època no existien llocs a Barcelona on aprendre’n.

Al voltant dels 20 anys, va fer un especial retir als Pirineus. És allà quan Advaitananda V.G. –com a conseqüència natural i ineludible de l’experiència directa de SER–, perfila amb claredat la Proclama que presentarà a tot ésser humà la possibilitat de descobrir en si mateix la Naturalesa Inefable de VIDA, més enllà de creences i cànons doctrinaris.

En els anys següents, es va relacionar i va participar en tots els cercles espirituals existents a la Barcelona d’aquells temps, oferint conferències i introduint la pràctica del ioga i la meditació. Sempre va mostrar un profund respecte i reconeixement envers totes i cadascuna de les religions presentades al llarg de la història de l’ésser humà, a les que considerava formes d’una única Tradició, destacant sempre que totes elles assenyalen, en l’últim i més profund, la Unitat de VIDA. No obstant això, no sempre va trobar-hi la disposició i l’obertura de cor suficients com per, almenys, entreveure la nova Presentació.

L’any 1978, es donen en VIDA les circumstàncies propícies per tal que Advaitananda V.G. fundés l’Advaita Universal Assembly, l’Advaita Institute i els Ordes Interns. Des d’aleshores i fins el seu Mahasamadhi, esdevingut l’any 2012, Sri Bhagavan Advaitananda Vyasa Goe va dedicar-se a proclamar que la Naturalesa No Dual de VIDA conforma a tot ésser, per la qual cosa tot ésser te, de natural, en si, la facultat de realitzar VIDA, de saber-se VIDA. I que per a això no es necessiten creences o criteris doctrinaris. De manera natural, sense forçaments, només cal una dedicació sincera per tal de descobrir que ja Ho Som.

Han quedat registrats centenars dels seus col·loquis, dels quals en reproduirem alguns en aquest espai. També notes i reflexions manuscrites, així com una part del seu tractat inacabat Sat Dharma (La Doctrina de la No Doctrina). Sí ha estat publicada una recopilació d’aforismes, amb el títol de Destellos, amb els quals Advaitananda V.G. va expressar la vivència de la Unitat com a múltiples facetes de l’única Llum.