Quan superem les boires de la mirada personal, la Unitat de VIDA se’ns evidencia en tota plenitud.
Des de temps primigenis, l’ésser humà ha estat conscient de la comunió i harmonia en un Tot.
Mentre un s’enfoca a la Unitat i l’harmonia, l’altre ho fa a la Multiplicitat i la descripció.
Els temps i les cultures han donat formes diferents a les respectives tradicions religioses. Però beuen de la mateixa font. Són formes d’una sola Tradició.
Imagina una esfera que ho conté tot.
Sat Dharma incorpora VIDA com a sinònim de El que És, per acostar-Lo més al nostre viure quotidià i sentir-Lo a l’uníson al nostre alè i al batec del nostre cor, com a mostra efectiva i pràctica d’adonar-nos que ens conforma i ens dona l’existència.
És imperatiu deixar d’aferrar-nos als instints egoics més toscos per adonar-nos que l’íntima naturalesa de cadascú no és altra que la mateixa Naturalesa Primordial de VIDA de la qual som indestriables.
Destello #6
Mentre s’identifica aferrissadament amb aquesta identitat il·lusòria, el “munt” creu que ha “nascut”… te por perquè creu que “morirà” així que canviï el seu fràgil equilibri.