Si per arrelament cultural o elecció personal, abracem una forma de Tradició concreta, millor transcendir les creences i aprofundir sincerament en la via de realització de la saviesa que cadascuna presenta.
L’ultramundanisme, la creença en un més enllà, alimenta la confusió dual i ens priva de viure la nostra autèntica naturalesa.
Si l’amor no és savi, no és Amor. Si la saviesa no és amorosa, no és Saviesa.
L’harmonia entre raó i emocions és un requisit ineludible si volem escoltar la veu del Cor on rau la nostra autèntica naturalesa. El Cor que batega com a únic Cor de VIDA.
Per adonar-nos de la nostra autèntica naturalesa, cal alliberar-nos del conflicte en què vivim, atrapats en la dualitat fictícia entre un cos i un esperit.
La visió clara descansa en el que som, no en el que creiem.
El que És, és Essent
Cal identificar i anar desfent els nusos que alimenten i ens mantenen lligats a la confusió dual. Mansament, amb naturalitat; sense judicis ni culpes.
Més enllà del sentiment d’individualitat, la nostra autèntica naturalesa no és altra que la pròpia Naturalesa de VIDA, de la qual som indestriables.